• 25 novembre, 2015

Cada gos té el seu caràcter i personalitat i, Sarandonga, no anava a ser menys. És una gossa bastant poruga i insegura, i això, junt amb la permissivitat i tolerància de la seva propietària, la portaven a bloquejar-se en moltes ocasions.

Durant les passejades es plantava, deixava d’avançar, no volia caminar, sense motiu aparent. Fins i tot es quedava immòbil en “mode ocult” pensant que d’aquesta manera i gràcies a la seva petita grandària la resta del món ja no podia veure-la. I és que anar per llocs desconeguts o quan intuïa la presència d’altres gossos la paralitzava.

La solució de la propietària era, o bé lligar-la amb la corretja, moment en el qual recuperava una mica de la seva confiança; o bé agafar-en braços i carregar amb ella a sobre durant uns metres.

Però aquestes “solucions” de la propietària no estaven més que reforçant aquest comportament. Si vols que un gos insegur superi les seves pors, afronta’l a elles, ajuda’l a superar-les, a plantar-los cara, en cas contrari les seguirà tenint presents i intentarà evitar-les sempre que es trobi de cara amb elles.

El resultat

Després d’unes setmanes treballant en corregir aquesta conducta, els bloquejos en Sarandonga segueixen existint de tant en tant, però la solució perquè surti d’aquest estat i torni a avançar amb normalitat ha passat a ser un simple espetec de dits.