• 25 novembre, 2015

Dana va començar a conviure amb mi als seus 9 anys d’edat a causa de la dedicació que requerien les cures d’una infecció en l’oïda. Venia d’un entorn en el qual competia amb una altra femella pel territori i el seu lideratge.

A més a més de territorial era molt poc sociable. En els passejos es posava molt agressiva quan ens creuàvem amb altres gossos, calia agafar amb força la corretja i el resultat eren situacions molt incòmodes.

Em va costar uns tres mesos corregir-la i tenir total confiança en ella –confiança que em va retornar amb escreix–. Durant aquest temps vàrem treballar, amb més o menys encert, diversos exercicis i rutines. Sense desistir. Colze amb colze. Tots els dies. Fent-ho tot sense presses, amb tranquil·litat i fermesa.

El resultat

El resultat va ser màgia. Durant els passejos Dana et seguia en fila índia. Va deixar les baralles enrere i va passar a ser sociable amb qualsevol gos, sense entrar en provocacions, va aprendre simplement a marcar, a dir “no” en lloc de deixar anar una mossegada o un ganxo de dretes.

Esperava en la porta dels comerços locals fins que finalitzessis les compres, passés el que passés i li diguessin el que li diguessin. No bordava mai sinó era per jocs. Els passejos es van convertir en una cosa molt fàcil i gratificant. Més un llarg etcètera de comportaments que van facilitar molt la convivència amb ella.