• 25 novembre, 2015

Sort i Dana vivien en un entorn on competien pel lideratge territorial i on l’única solució dels propietaris perquè no es barallessin era fer servir barreres arquitectòniques a la llar i així evitar topades.

Després de conviure uns mesos amb Dana i guanyar-nos la confiança mútuament, vam acollir durant una setmana a la seva arxienemiga, Sort, i al seu inseparable seguidor, Max.

En canviar l’escenari de les seves enganxades anteriors i la meva contínua presència, el seu comportament ja va començar a canviar. Fins i tot en alguna ocasió vaig apostar per deixar-les soles a casa, tenia clar que les dues sabien molt bé que en aquest escenari, la meva llar, dirigia jo el cotarro.

No es queien bé, es llançaven alguna que altra miradeta, però sabien mantenir les distàncies i les dues es van respectar bé durant tota la setmana sense haver de mediar en cap moment entre elles.

Passada la setmana va venir la seva propietària a veure-les, i va ser arribar ella perquè Sort i Dana es tornessin a enganxar. Però això va ser el millor que ens va poder passar, ja que ens van donar l’oportunitat de corregir-les, de rectificar aquesta actitud dominant i competitiva i reconduir la seva relació.

El resultat

Des d’aquest precís moment, al reafirmar la nostra posició enfront d’elles, Sort i Dana van conviure com a companyes de bandada amb total normalitat, mai més van tornar a rivalitzar, arribant fins i tot a realitzar-se carícies i moixaines.