Els gossos de raça petita no tenen mal caràcter. Som nosaltres que, amb la nostra sobreprotecció i permissivitat per la seva grandària, els idiotitzem, convertint-los en gossos amb una personalitat esquerpa, poc sociable i una mica estúpids. O així ens ho sembla.

Però no, aquestes característiques no són reals. Ni són esquerps, ni poc sociables, ni estúpids de sèrie. Simplement els tractem com a líders i ells es prenen aquesta responsabilitat de debò, no com nosaltres. I què fan els líders d’una bandada? Doncs protegir i dirigir al seu grup. En aquest cas, tu.

Sempre tenim una excusa per tractar a un gos de raça petita com a un peluix en lloc de tractar-ho com a un gos, manipulant-ho amb les mans cap amunt i cap avall, mantenint-ho en la nostra falda quan ens asseiem o alçant-ho en braços per protegir-li de perills, com per exemple, impedir que altres gossos amb mandíbules més grans se’l mengin, maleïts gossos caníbals!

Has de tenir molt present que, tot, absolutament tot el que el teu gos tingui sota les seves potes habitualment, tard o d’hora, ho considerarà de la seva propietat. Siguis tu, sigui el sofà, el llit, les cadires o les seves joguines. Ho defensarà amb ungles i dents, com faries tu si volguessin desallotjar-te de la teva llar. I arrabassar-li-ho no serà tasca fàcil.

Fes-te aquestes preguntes, asseuries a un gos de raça gran en la teva falda mentre et prens un refresc amb ombrel·la en una terraceta? I en el sofà de la teva llar mentre veus la televisió? Agafaries a un nan en braços per aconseguir algun objecte al que no arriba, o l’hi facilitaries apropant-li-ho? Et fa gràcia quan un gos de raça potencialment perillosa gruny als teus afins? I per què quan ho fa un gos de raça toy sí? Sembles una mica hipòcrita –no t’ho prenguis com alguna cosa personal, i reacciona–.

Tracta a tots el gossos, independentment de la seva raça i grandària, de la mateixa manera. Igual que ho fas amb les persones de diferents races i altures. Deixa que es relacioni amb altres gossos, que els conegui usant el seu olfacte. No el protegeixis, exposa’l a les seves inseguretats. I procura que mai s’acomodi a la teva altura, ni en una cadira, ni al sofà, ni en el llit. I si l’hi permets, que ja és malament, almenys, no deixis que s’acomodi sobre teu, sempre al teu costat.