Que afronti pors, fòbies o situacions complicades per a ell és l’única manera que les superi.

Si al teu gos li tira cap a enrere caminar per algun tipus de superfície o passar per alguna zona en concret, si té por d’altres gossos o altres persones, si li provoquen paüra els sorolls forts o no tan forts, o qualsevol altre tipus d’inseguretat que pugui tenir, no li estàs ajudant si li facilites evitar o rodejar el problema.

I tampoc li estàs ajudant si el consoles per tranquil·litzar-lo amb carícies i paraules amables usant una veu apaivagadora, o si l’agafes en braços. Tot el contrari, estàs reforçant aquest comportament. El millor que pots fer és ajudar-li a afrontar-ho. I ja.

En aquestes situacions complicades per al teu gos, no li parlis mai. És molt important. Imagina que el teu gos no ha estudiat català. Saps que l’entén perfectament, però imagina’t que no. Procura no manipular-lo amb les mans i usar la corretja el menys possible, només per enfocar-lo. Millor usa les teves cames, com si estiguessis fent balls de saló amb el teu amic.

Una bona opció és suggestionar el seu olfacte per temptar-lo i facilitar que avanci cap a el “problema” i, d’aquesta manera, començar a relacionar aquest escenari amb una bona experiència. En la mesura que sigui possible, no l’empenyis tu al problema. Provoca que sigui ell el que avanci. En el cas que es bloquegi durant uns minuts, posa’t darrere i usa les teves cames fermes amb moviments lents per forçar-li a avançar. Com quan s’acaben les piles del cotxe teledirigit, però amb afecte.

A mesura que vagi donant passos cap a endavant ofereix-li saboroses recompenses de pollastre. Passa-les-hi pels morros lentament protegint-les amb els dits, perquè se centri només en tu i s’oblidi de tot la resta. Dóna-les-hi a poc a poc i no permetis que ell les agafi ràpid de les teves mans, sinó amb tranquil·litat i lentitud. Pren-te el teu temps. No hi ha pressa.

Per molt nerviós que estigui, no abandonis l’escenari fins que no s’hagi relaxat mínimament. Demostra que tu tens més paciència. Recompensa’l amb alguna atenció per part teva quan estigui completament tranquil. I passats uns segons llargs abandoneu l’escenari sense presses.

Si aconseguiu abandonar l’escenari amb calmaxixa, torna a recompensar-li i dóna-li unes palmadetes en les costelles, el que vindria a ser les “dues palmadetes a l’esquena” per a nosaltres.

No esperis millores en el teu amic després de realitzar l’exercici una sola vegada, ni dues ni tres, les seves pors no s’aniran d’un dia per a l’altre, ni molt menys!, però s’aniran minimitzant a poc a poc. Repeteix aquest exercici, o similars, les vegades que siguin necessàries perquè vagi normalitzant la situació o l’escenari que li té en un sense viure, i que segur a tu t’incomoda.