No deixis caminar al teu gos davant de tu mai a l’hora del passeig. O al teu costat o, millor encara, darrere.

Quan vagis a treure a passejar al teu amic de quatre potes no li animis amb la veu com si li anessis a donar una festa (“anem al carrer! vinga, va, va, va!”). Simplement, quan estigui tranquil, reclama la seva atenció perquè et segueixi i sortiu de casa amb total relax.

Durant el passeig sempre que s’avanci usa la combinació espetec de dits + dits en forma de garra + toc físic per corregir-lo. Sempre, sense excepció. Són molt d’insistir així que, paciència, no desisteixis.

Si uses corretja perquè et sents més segur, més còmode, ja que no confies encara ni en tu ni en ell al 100%, o perquè les lleis de la teva població així ho manen, procura usar-la només com a mesura de seguretat, no la usis com a eina per corregir-lo a força d’estirades. Et recomano que millor usis el teu cos. Les teves cames ben fermes.

Un altre bon exercici que es pot practicar amb facilitat quan sortiu a estirar les potes és fer-li parar en cada pas de zebra. Encara que el semàfor estigui en verd per a vosaltres. Una vegada parat no pot tornar a avançar fins que tu li donis la senyal. Si ets un boiximà i no tens passos de zebra ni semàfors a la vista pren com a referència cascades i cocoters.

No deixis que es pari a olorar ni vagi marcant amb orina mentre esteu caminant. Dóna-li aquesta llibertat només abans d’iniciar el passeig, o l’activitat física, i una vegada arribeu a la vostra destinació, o acabeu l’activitat física, però mai durant. Intenta caminar amb pas lleuger i enèrgic si el teu gos està per aguantar el ritme.

L’objectiu sempre ha de ser provocar que ell et segueixi a tu i mai a l’inrevés. Porta la iniciativa!