Molts propietaris tracten al seu gos com al seu plançó humà. Manca no assumida d’un fill. Nostàlgia de la criança de fills passats. Instint maternal mutant. O alguna cosa.

El manipulen amb les mans amunt i avall com si el seu gos no es pogués valer per si mateix. Li consenten que dormi al seu llit, a sobre d’ells, ben abraçadets, vinga. Li donen una dieta mediterrània per menjar. El consolen amb un to de veu infantiloide. Els he vist fins i tot passejant en cotxets de nadons. Imagina a Han Solo tractant així a ChewbaccaChewie perdria tota la seva essència des de l’Episodi IV–.

Ells, els cans, els gossos, malinterpreten aquest tracte de favor que els dónes. No es plantegen que els tractes com a un humà en època de criança, sinó com a líders del grup en un món de gossos. I ells s’acaben comportant com a tal. Grunyint i bordant per corregir-te o defensar la bandada de qualsevol amenaça externa. Estirant en excés de la corretja perquè ells decideixen on aneu. Tornant-se completament antisocials. I tot això pot desencadenar fàcilment cert grau de dominància o ansietat per separació en el teu gos.

Compra un Nadó Reborn i treu-li aquesta responsabilitat al teu amic de quatre potes. Tracta’l com el que és, un gos. Això no vol dir que el tractis malament, sinó que el tractis d’acord a l’espècie animal que és. Li faràs la vida més fàcil, ell te la facilitarà a tu i tots dos gaudireu molt més de la vostra relació. T’ho asseguro.