Alguns propietaris deixen anar la corretja del seu gos sense importar-los si el seu amic pot molestar a algú amb actituds incíviques. A uns altres els fa por deixar anar la corretja del seu gos perquè pensen que el seu amic sortirá corrent i el perdran. Entre poc i massa.

En qualsevol població, per llei, els gossos han d’anar sempre assegurats amb la corretja. Sí o sí. Així que si deixes anar la corretja del teu gos en la via pública és sempre sota la teva responsabilitat i hauràs d’assumir les conseqüències.

Que el teu amic de quatre potes no fugi ni s’extraviï si soltes la corretja, ja que estarà pendent de no perdre’t de vista, estigui a major o menor distància de tu (t’ho asseguro), no vol dir que hagis o puguis donar-li aquesta llibertat. Per anar amb el teu gos sense corretja hauràs de guanyar-te la seva confiança, el seu respecte jeràrquic i estar molt atent d’ell. No val el deixar anar la corretja i desentendre’s.

Ensenya-li a estar civilitzadament amb la corretja i, quan ho hagueu aconseguit, llavors sí, talla el cordó umbilical.

Usa la corretja només per limitar la distància màxima a la qual li permets estar de tu i com a mesura de seguretat perquè el teu amic no pugui molestar a ningú. No la usis com a eina correctora. Procura no tibar-la ni donar estirades per rectificar al teu amic. Millor usa el teu cos, sobretot les teves cames ben fermes. És molt important la teva posició referent a ell. Procura estar sempre davant o, a males, al seu costat.

Recompensa-li periòdicament quan estigui prop de tu sense tibar la corretja. Procura portar sempre llaminadures en les butxaques. Has d’aconseguir que cada vegada que et fiquis la mà en la butxaca centri tota la seva atenció en tu. Encara que sigui perquè tens fred.

Quan aneu caminant practiqueu les paradinyes. Provoca un so per cridar la seva atenció (un espetec de dits, una onomatopeia, …) i, una vegada que tinguis la seva atenció, mirant-li als ulls gesticula amb les mans el senyal d’stop amb la qual et sentis més còmode. Fes-ho sempre. En tots els passos de zebra. En tots els creuaments de camí. I en algunes terracetes amb refrescs amb ombrel·la. Sense excepció. Quan es pari, estigui tranquil i centrat en tu, torna a recompensar-li amb alguna llaminadura. Per reprendre la marxa torna a realitzar un senyal.

Deixa que es relacioni amb altres gossos. Que s’olfategin, que juguin. No tibis la corretja estirant cap a enrere per impedir que ho faci. I si has d’impedir-ho (perquè l’altre gos té mal caràcter, perquè esteu treballant un exercici, perquè aneu amb presses, etc.), en lloc d’estirar de la corretja, posiciona’t entre el teu gos i l’altre i usa les teves cames per reconduir-ho.

Amb tot aquest treball a les vostres esquenes, arribarà el dia en el qual veuràs en els seus ulls i en les vostres experiències prèvies amb la corretja que pots començar a confiar en ell. Perquè sempre respon quan el crides. Perquè et segueix com si fosis el seu guia turístic. Perquè et mira per demanar-te consentiment quan vol fer alguna cosa o conèixer a algú. Aquest dia tira d’instint, deixa anar la corretja, confia en ell, aposta pel teu amic.

Deixar anar la corretja, insisteixo, no és desentendre’s i confiar que el teu gos ho farà tot bé i prendrà sempre la decisió més encertada. Tot el contrari, hauràs d’estar més pendent d’ell. El teu amic de quatre potes també s’equivoca. Igual que tu. A partir d’ara estigues sempre atent a ell. Orienta’l en tot moment. Has de ser el seu guia, el seu pastor, el seu referent, la seva persona de confiança. El seu líder.